dimecres, 23 de febrer del 2011

SIMETRICS? NO HO CREC...

De veritat els éssers humans som simetrics? Si ens partisim per la meitat... tindriem els ulls a la mateixa alçada, les orelles igual de grans?
Sóc un monstre si tinc un ull més gran que l'altre? Estic segura que una cama es un xic més llarga que l'altra.
Ser simetric del tot es posible? O, per el contrari, la perfecció es inabastable? O no serà, que, al contrari del que pensem, la perfecció es el que fa que algú sigui un monstre? Ser perfecte no equival
a no cometre errors? I no cometre errors ens pot fer perdre'ns moltes coses...
Aleshores digueu-me... ser asimetric es dolent? Ser asimetric no significa... ser diferent? I ser diferent no sempre es ser rar. Ser diferent es asumir la perfecció de la imperfecció.

Una asimetrica que ja no està acomplexada...

Nefertiti

7 comentaris:

  1. Ser simètric, es ser un monstre. Ser asimètric, es ser normal.
    Avui, el Sr. Oriol s'ha equivocat, els èssers humans no sóm simètrics.

    M'encanta el teu vocabulari, i les teves paranòies. <3

    ResponElimina
  2. nomes per coriositat pero qui ets esseyez??? he si no et molesta he??

    ResponElimina
  3. haha, sóc jo, l'Àgata!

    Crec que ara hauré de firmar abaix perque no hus confongueu.. :S

    Àgata.

    ResponElimina
  4. molt be, parera, tu i las tebas historias!!! kariñuuH! ets molt inteligent, ehh! :D
    haha, nu+ he llegit la primera linea, sk em feia pal fer plastika ara...

    ResponElimina
  5. jaja ben dit maria aixo de fer plastika com k no mola he?? i asobre enrecordante del senyor oriol, i parlant del senyor oriol el 23 de març va ser el seu sant.

    ResponElimina