Fa mitja hora he pujat al 39 i per poc em morö. De cop i volta em sentit un: loñijadlgjhadbslgkvvliufed! (ho sigui, que tots els vidres de la banda dreta a pendre pel cul). Jo pensava que era la fi del món i que moriria en un autobus pudent, i em va fer pena no haver trobat els texants que tant desitjava aquest matí a la Maquinista. Mentrestant, la gent s'amuntegava a l'altra banda de l'autobus, i la meva Nona (que es la meva àvia però li fot rabia que li recordem que es una vieja) deia:
-OSTIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! - I un señor no parava de dir que no pasava res (però era el que més cagat estava). Al final una mica més i bolquem l'autobus. Per sort la meva àvia i jo hem baixat en aquella parada. Llastima que la resta dels passatgers no seguís el nostre exemple, perqué estic segura de que allà els aguarda una mort segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada